La proposta per a l’ampliació de l’hospital de Montecchio Maggiore consistia en una nova edificació extremadament racionalista (seguint purament criteris hospitalaris de distribució i funcionament) que se situava a la parcel•la adjacent a l’hospital actual.
Mitjançant una planta baixa fluida que enllaçava el cos existent i la nova edificació racionalista del nou hospital, i gracies a la creació d’un accés per aquest cos, es potenciaven una sèrie de recorreguts que milloraven les circulacions de l’hospital existent, separaven els recorreguts externs del interns, i dintre d’aquests els recorreguts, els nets dels bruts.
Aquest espai nexe de planta baixa, de característiques diametralment oposades al cos racionalista de l’hospital ( materials lleugers, espais esponjosos, lluminositat permanent) concentrava tots els usos secundaris però necessaris per al bon funcionament d’un hospital (cafeteria, capella, sales de conferencies, sales d’espera general…), alhora que alliberava de tensions un equipament especialment sensible a aquestes.
Finalment, el tractament homogeni de les façanes amb pells exteriors, l’ús de paraments translúcids, o la col•locació de lluernaris a la coberta, feia de l’edifici un espai constantment il•luminat amb llum natural, i per tant molt més agradable en el seu ús.