PRAGUE

Pinzellada de la trajectòria del despatx per dècades

Anys 60

En Carles Buxadé i en Joan Margarit es coneixen treballant al laboratori de càlcul electrònic de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Hi treballen des del 1966 al 1969 i durant aquests anys desenvolupen el mètode Margabux per calcular estructures porticades amb els primers ordinadors.

Al 1968 en Joan treu la càtedra d’estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i al 1970 ho fa en Carles, també a l’ETSAB.

Anys 70

Aborden el càlcul d’estructures tridimensionals de grans llums. Al 1976 projecten i calculen la Cúpula de bestiar de Vitòria, per la qual, l’any següent, els hi atorgaran el Premi Europeu d’Estructures Metàl.liques que en valora, l’estètica, la lleugeresa i les grans llums.

Calculen malles espacials de nusos i barres a tot el món amb cooperació amb l’empresa Perfrisa, fent servir el mètode d’assimilació d’estructures discontinues a estructures continues. Han sentit a parlar d’aquest mètode, que just s’està començant a desenvolupar, en una ponència a Londres i decidien portar-lo a la pràctica.

Implanten el càlcul matricial, que fins al moment feien servir, bàsicament, els enginyers, al món de l’arquitectura, posicionant-se com a pioners en el calcul estructural en l’edificació.

Anys 80

Apliquen els coneixements estructurals adquirits i desenvolupats al llarg del últims anys a obres de gran impacte per Barcelona i el país.

L’any 1982, reben l’encàrrec de reforçar el monument a Colom. En el 1985, calculen i s’encarreguen de la direcció d’obra de l’estructura de la Sagrada Familia. Un any després, al 1986,  se’ls encarrega la remodelació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, a més de la rehabilitació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i l’estructura de la Universitat Pompeu Fabra.

Paral·lelament comencen les actuacions massives de reforç estructurals als polígons de tot Catalunya. Escola d’aprenentatge i de posada en pràctica dels seus coneixements estructurals que s’allargarà fins a l’actualitat.
Els anys 80 van ser el que ells anomenaven, la seva “dècada prodigiosa”.

Anys 90

Comencen la dècada amb l’encàrrec de la Vila Universitària, que suposa la seva primera incursió en el món de la industrialització en l’arquitectura. A partir d’aquest moment, fan el salt a projectes d’arquitectura globals, desenvolupant projectes de diferents escales i diversitat de programa, sense deixar mai de fer ni innovar en les seves estructures.

2000-2010

En Ramon Ferrando i l’Àgata Buxadé, que ja fa anys que treballen a l’estudi d’en Carles i en Joan, s’hi incorporen com a socis. Paral·lelament en Carles Gelpí ha posat en marxa el seu propi estudi d’arquitectura. Ambdós estudis col·laboren sovint en projectes de molts àmbits i mides diferents, públics i privats.

2011-avui

L’any 2011, els dos estudi decideixen fusionar-se i unir les seves trajectòries creant la nova marca: 2BMFG arquitectes, un estudi de 2a generació que suma, a l’anterior, una especial sensibilitat per l’ecodisseny, la sostenibilitat i  l’economia circular en l’arquitectura.