Casa Calnes

S’insereix en una trama urbana heterogènia i desestructurada del nucli antic de la població, entre cases velles, jardins, mitgeres terribles, masies antigues, etc… Un solar petit i estret, amb ordenació de casa amb pati, situa i justifica el projecte de l’habitatge. La casa es desenvolupa en dues plantes i un soterrani. Són plantes netes, de forma rectangular, envoltades per franges estretes de jardí per tres dels seus costats i amb una franja lateral construïda que la ajusta a la mitgera veïna.
La planta baixa, a dos nivells, conté el programa de dia i té la relació franca amb el jardí t’enfila diàfanament fins a dalt de tot de l’habitatge envoltant. La planta primera disposa els dormitoris i gaudeix de les vistes llunyanes. El tipus de sòl i la fonamentació profunda amb pilotis a causa d’un desnivell topogràfic important a l’acabament del solar va fer considerar favorablement la construcció d’una planta soterrani, que es va incorporar com a espai polivalent en continuïtat amb la resta de la planta baixa. La casa es concep, per tant, a quatre nivells (el soterrani, la sala-accés, la cuina-menjador i la pròpia escala que t’enfila diàfanament fins a dalt de tot de l’habitatge) conferint per tot l’interior una riquesa de volum i de visuals inesperats que en multipliquen la percepció dimensional i donen caràcter a tota la casa.
El mateix condicionant geotècnic va abocar a un habitatge lleuger, de pes propi contingut, materialitzat en una estructura de pilars metàl·lics i sostres de xapa col·laborant. La casa incorpora aquesta característica tècnica com a plusvàlua compositiva, deixant vist tot l’entramat estructural sota una pàtina de color blanc.
Exteriorment, el volum de la casa està embolcallat per una pell tensa d’obra vista, de color molt clar, ribetejada per un perfil metàl·lic negre que recorda la lleugeresa de l’estructura i que explica amb cadascun dels seus replecs com és la casa i com es vol relacionar amb l’exterior immediat. La resta són grans buits foscos, forats negres àvids de llum que la fan esclatar, per tot l’interior encomanant una atmosfera clara i neta. Un color viu fa de contrapunt cromàtic entre el rigor del clar i del fosc, i delata que hi ha vida a dins i a fora de l’habitatge.