Projecte de 4 habitatges entre mitgeres de nova planta amb manteniment d’un passatge de servitud de pas. La posició dins de la finca del passatge i les seves particularitats registrals són inputs suficients per condicionar unes tipologies atípiques però suggerents.
Els 4 habitatges proposats són molt diferents entre ells, dos a dos. Les cases núm. 11 i 13 tenen l’accés de persones i l’aparcament des del carrer Les Eres. Llur estructura d’espais és gairebé simètrica, bessona. A la planta baixa hi trobem l’entrada i el programa de nit, que s’aboca a la façana posterior. La planta primera es planteja com un únic espai diàfan, davant-darrera, on es desenvolupa el programa de dia. La planta segona és un sota-coberta amb eixida a un terrat i que, alhora, genera un doble espai interior.
Les cases núm. 15A i 15B també tenen una estructura d’espais bessona. Fan l’accés des del passatge de servitud de pas i la seva disposició, de través, situa una casa totalment abocada a la façana del carrer i l’altra a la façana posterior. Són de dimensions més reduïdes que les cases anteriors. A planta baixa hi trobem l’accés i un aparcament en continuïtat amb el passatge. En planta primera es desenvolupa tot el programa funcional en un únic espai diàfan subdivisible en dos: zona de dia / dormitori. A la planta segona hi ha també unes golfes diàfanes que tornen a generar un doble espai interior.
La distribució franca del programa funcional proposa espais amplis i fàcils, acotant-los però mai no separant-los, volgudament confosos. Els dobles espais interiors expandeixen la percepció dimensional de l’interior dels habitatges i garanteixen un joc sorprenent de visions creuades. La llum natural clara i l’aire fresc travessen amb facilitat els espais d’un costat a l’altre i de dalt a baix, esdevenint l’ànima que alena aquesta arquitectura.
La façana cerca l’equilibri entre la normativa vigent al casc antic i l’adequació a una tipologia singular i un volgut llenguatge contemporani. Amb aquest objectiu, es planteja una franja de lames de fusta, del terra fins a la cornisa, d’ un ample d’uns 4 metres i a eix de les cases 11 i 13 que, a més a més de generar-ne els accessos i situar-hi les escales, té l’objectiu de fragmentar compositivament la intervenció global pervenint a trobar la justa dimensió del cos de casa característic de l’entorn urbà proper. Els colors de les façanes, juntament amb les textures de la fusta i del metall d’obertures i remats acaben de qualificar i personalitzar la intervenció.
COAUTOR: Josep Carreté.
