L’edifici existent era un dipòsit d’aigua de planta circular d’uns 26 metres de diàmetre construït entre els anys 1953 i 1954 amb una coberta en forma de cúpula. L’objectiu del projecte ha estat convertir-lo en l’edifici emblemàtic d’accés a tot el recinte del nou Museu de les Aigües a Cornellà.
El dipòsit acull la Sala d’exposicions convertible en Sala de Conferències i al seu voltant es construeix una corona que allotja l’accés, la botiga, el restaurant, el taller, les instal·lacions i els serveis. Paral·lelament s’arrenga la urbanització de tota la zona exterior del Museu, situat a l’edifici veí que allotjava les calderes de vapor i els generadors elèctrics. Es defineixen, doncs, dues zones clarament diferenciades: la gran sala d’exposicions, que és pròpiament el dipòsit existent, i la corona situada al voltant del mateix que allotja la resta de les funcions previstes.
Des de l’entrada al recinte de la Societat d’Aigües s’ha previst un recorregut fins a l’accés i des d’aquí fins al Museu. La solució adoptada consisteix en un paviment de fusta, en forma de catifa sobre el terreny, col·locat entre uns radials de pedra natural que passen pels pilars de l’edifici i que l’emmarquen. Aquest paviment ens porta fins al propi Edifici d’Accés i després fins al Museu.
L’aigua està present en aquest darrer recorregut des de dins mateix de l’edifici, passant per un estany junt a la façana fins a un altre de més gran que conté un mur amb una cortina d’aigua. Des d’aquest hi ha un altra canal que ens porta fins al Museu.
PUBLICACIONS:
– 1a Triennal d’arquitectura del Baix Llobregat, Alt Penedès Garraf. Edita COAC. EDIFICI D’ACCÉS AL MUSEU AGBAR, 2005.
