Temple expiatori de la Sagrada Família

FITXA TÈCNICA

Disseny, càlcul i direcció d’obra de la estructura de la nau, el creuer i l’abscís de la Sagrada Família segons la informació i els croquis deixats per l’arquitecte modernista A. Gaudí.

EMPLAÇAMENT: Sagrada Família, Barcelona.
CLIENT: Junta del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
SUPERFÍCIE: 38.000 m2 fins ara.
PRESSUPOST: 3.000.000 € per any.
DATA DEL PROJECTE: 1985.
PERÍODE DE L’OBRA: 1986 – en construcció.
COAUTORS: Jordi Bonet, Josep Gómez i Jordi Faulí.
AUTOR DEL PROJECTE: Antoni Gaudí.

RECONEIXEMENTS:
– 2005. Patrimoni de la Humanitat. UNESCO.
– 1969. Monument Interès Nacional.(R.I.) – 51 – 0003813 – 00000.

PUBLICACIONS:
– Revista ON Diseño núm. 243. Exposició Gaudí. “La Búsqueda de La Forma.” Exposició de la qual C. Buxadé i J. Margarit formaven part del comitè científic. 2004.

MEMÒRIA
Des del 1986 treballem en el disseny, càlcul i direcció d’obra del Temple de la Sagrada Família de Barcelona, adequant els croquis d’en Gaudí. Cada any ses construeixen aproximadament 2.000 m2 i la seva finalització està prevista para el 2025. El novembre del 2010 es va celebrar la consagració del Temple, Patrimonio Mundial de la UNESCO, coincidint amb la cobertura de la nau central.
El temple és i ha estat un repte constructiu, degut a la peculiaritat de les seves formes. Es tracta d’un dels majors laboratoris de construcció que hi ha al món, per que s’allunya dels estàndards de la construcció i molts dels mètodes que s’utilitzen són únics.

El Temple de la Sagrada Família és un edifici de planta basilical amb la nau principal de cinc crugies i el transsepte de tres.
Aquesta planta en creu té a l’extrem Nord Oest del seu braç llarg l’abscís, la pell de la qual fou ja realitzada per Gaudí, i les dues Sagristies (no construïdes) i a l’extrem SE el pòrtic de la Glòria (actualment en construcció).
El braç curt de la planta té en el seu extrem Nord Est el pòrtic del Naixement amb les seves quatre torres de 100 m. d’altura, tot ell realitzat per Gaudí.
A l’altre extrem trobem el pòrtic de la Passió, també amb les seves quatre torres de 110 m. d’altura, realitzades durant els anys cinquanta. En el creuer, en la intersecció d’ambdues naus, es troben les quatre torres Evangelistes d’uns 130 m. d’altura i, en el centre d’aquestes, la torre de Jesucrist d’uns 170 m. d’altura. Darrere d’ella, a l’abscís, se situa la torre de la Verge, d’uns 140 m. d’altura.
L’equip actual ha realitzat fins ara el projecte executiu de la nau principal, que actualment es troba acabada i coberta parcialment, la fonamentació del creuer (ja realitzada) i té en curs el projecte executiu de la resta del Temple. D’aquest projecte es troben actualment acabades les Sagristies i la part del creuer. La resta es troba en curs de realització. Els treballs es duen a terme amb l’ajut d’un programa d’anàlisi estructural de la més alta tecnologia: ANSYS de l’empresa SWASON ANALYSIS SISTEMS, INC, programa que permet l’estudi del comportament estructural de segon ordre, tant geomètric com en el referent al diagrama tensió-deformació del material, que possibiliten preveure el fisurament i considerar amb precisió l’anàlisi dinàmic de l’edifici exposat a un terratrèmol.
Les característiques principals de l’actuació deriven de les exigències del programa de necessitats i d’un seguit d’idees bàsiques que han guiat el procés de disseny de totes les fases:
– Utilització dels sistemes constructius emprats per Gaudí, substituint el reomplert de la pedra perimetral dels pilars, maçoneria o fàbrica, per formigó armat d’altes resistències. Substitució, així mateix, de l’extradós i el sinus de les voltes, per l’esmentat formigó armat.
– Manteniment de les mides i paràmetres geomètric definits per Gaudi en una modulació molt completa, en el que totes les dimensions tenen el rang dels números naturals de l’1 al 12.
– Recerca i descobriment de la coherència que introdueix Gaudi a la generació de les formes geomètriques dels elements estructurals. Totes elles són el resultat de la combinació de plans, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides de revolució generades per interseccions sempre segons les directrius rectes, o bé per un doble gir de corbes còniques. Els capitells es defineixen mitjançant el·lipsoides. Aquesta modulació i criteris de projectació tant coherents són el resultat del treball continu, i gairebé obsessiu, d’en Gaudí durant els llargs 12 anys en que viu reclòs a la Sagrada Família per a fer possible la continuació de les obres i garantir l’acabament del temple.
– Utilització dels criteris actuals pel que fa a la seguretat estructural.