Edifici del Rellotge

FITXA TÈCNICA
Recuperació en una primera fase de consolidació de l’edifici i en una posterior adequació de l’espai per a instal·lar-hi oficines de la Diputació de Barcelona.

EMPLAÇAMENT: Comte d’Urgell, 157, Barcelona
CLIENT: Diputació de Barcelona
SUPERFÍCIE: 11.200 m2
PRESSUPOST: 8.078.363 €
DATA DEL PROJECTE: 1987
PERÍODE DE L’OBRA: 1988 – 1989
COAUTOR: Josep Gómez Serrano

MEMÒRIA
L’Edifici del Rellotge, anomenat així pel rellotge que corona la façana principal, es troba situat al recinte de l’Escola Industrial. Aquest singular conjunt que ocupa quatre illes de l’eixample de Barcelona, correspon a l’antiga fàbrica de brodats dels germans Batlló. L’Edifici, d’un gran valor històric construït en 1869 segons el projecte del arquitecte Rafael Gustavino, estava molt malmès des dels anys seixanta. La seva recuperació ha consistit, doncs, en una primera fase de consolidació i, posteriorment, en l’adequació de l’espai per instal·lar-hi oficines de la Diputació de Barcelona.
Fase I: amb l’objectiu de consolidar l’edifici, el projecte s’ha basat en el reforçament de les bigues de fusta mitjançant bigues metàl·liques que resten ocultes dins de les voltes de fàbrica. D’aquesta manera, s’ha mantingut la imatge fabril l’edifici.
A més a mes s’han recalçat la totalitat dels fonaments i s’han reforçat un gran nombre de pilars. Això ha permès passar d’unes precàries condicions de seguretat a tenir un contenidor capaç d’incorporar nous usos amb càrregues actuals.
Fase II, s’ha adequat l’edifici per situar-hi oficines administratives de la Diputació de Barcelona. Per això, s’han projectat una sèrie d’instal·lacions tècniques que permeten la màxima flexibilitat d’ocupació i que s’adapten a la regularitat de l’edifici.
Les característiques principals de l’actuació deriven de les exigències del programa de necessitats i d’un seguit d’idees bàsiques que han guiat el procés de disseny:
– Instal·lacions tècniques que permeten la màxima flexibilitat d’ocupació i que s’adapten a la regularitat de l’edifici.
– L’edifici disposa d’instal·lacions de força, de corrent estabilitzada, de seguretat, ofimàtiques, de climatització, etc.
– Paviment de gres amb regletes registrables de fusta que remarquen aquesta regularitat.
– Resta d’instal·lacions vistes.
– Restauració dels elements ornamentals, testimonis d’anteriors intervencions a l’edifici, especialment les de la reforma (per convertir-lo en l’Escola d’Enginyers, l’any 1927) que va dirigir Joan Rubió i Bellver segons les directrius marcades anys abans per Lluís Planes.