Anella Olímpica i Estadi Olímpic Lluís Companys

FITXA TÈCNICA
Projecte i construcció d’un Estadi Olímpic per a 60.000 espectadors asseguts per als Jocs Olímpics del 1992, conservant l’antiga façana del 1929.

EMPLAÇAMENT: Muntanya de Montjuïc, Barcelona
CLIENT: Ajuntament de Barcelona
SUPERFÍCIE: 120.000 m2
PRESSUPOST: 75.095.535 €
DATA DEL PROJECTE: 1985
PERÍODE DE L’OBRA: 1986 – 1992
COAUTORS: Fernando Correa, Alfonso Milà i Vittorio Gregotti

PREMIS:
– 1984. Projecte guanyador del Concurs Internacional per a l’Anella Olímpica de Barcelona.
– 1990. Premi del Foment de les Arts Decoratives (FAD) per la remodelació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc.
– 1995. Segon Premi Europeu (IAKS) a la millor construcció esportiva per l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

PUBLICACIONS:
Barcelona Arquitectura y Ciudad, 1980-1992. “Remodelación del Estadio Olímpico. Palacio de Deportes y Complejo Deportivo Municipal de pelota en La Vall d’Hebron.” Editorial Gustavo Gili, S.A.
Arquitecturas Olímpicas. Barcelona 92. Rafael Vila Rodríguez Fabricio Bianchetti. “El anillo Olímpico y el Estadio Olímpico.” Frames Libri.
Revista ON Diseño, núm. 116. “Remodelació del Edifici del Rellotge de Barcelona y Remodelació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc.” Edita Aram Ediciones, S.A.

MEMÒRIA
La presència de la memòria i del sentiment col·lectiu català a la Muntanya de Montjuïc està simbolitzada, en la zona olímpica, per l’edifici de l’estadi, la gran realització esportiva de l’Exposició Internacional de 1929.
El plantejament de l’actuació conserva la imatge de l’estadi original, al mateix temps que aconsegueix la millora necessària de la seva capacitat per a realitzar les seves funcions: visuals, d’aforament, de comoditat, de servei, de comunicacions, etc. La principal atenció es va centrar, per tant, en l’adequació de l’edifici a tots aquests canvis i complements que eren precisos per a incrementar la seva capacitat funcional, mantenint l’aspecte general que sempre ha tingut l’edifici. L’esquema estructural de l’edifici consisteix, en les grades inferiors, en un sistema de murs pantalla i de pilars de formigó armat, disposats en planta en sentit perpendicular a les directrius de les grades. Aquestes grades són plaques prefabricades de formigó armat. L’estructura de les grades superiors es defineix mitjançant la disposició de grans costelles de formigó armat, formades per un pilar i una jàssera en voladís que suporta les grades.
Les característiques principals de l’organització i de la forma de l’edifici es deriven de les exigències del programa de necessitats i d’un seguit d’idees bàsiques que han guiat el procés de disseny:
– Manteniment de les façanes amb un nou disseny de la coberta de les grades i de les zones interiors. Manteniment de les entrades originals de l’Estadi, incrementant-les amb les necessàries per a la correcta evacuació del públic. Enderroc de la totalitat de les grades originals, inclosa l’estructura de pilars del sector sud.
– Rebaix del nivell de les pistes onze metres respecte de la cota original. Ampliació de la superfície de les grades, que es construeixen totalment de nova planta, amb la inclinació adequada per a una correcta visibilitat. Es defineixen unes grades inferiors seguint la pista d’atletisme i unes altres de superiors paral·leles a les façanes.
– Establiment sota les grades de tots els serveis necessaris, així com de la circulació general dels atletes, organitzadors, manteniment i serveis tècnics.